Katalánština
Barcelona, 1950. Una època fosca, trista, de falsa moral, d'hip.critaacceptació de les convencions socials. Una època en què, malgrat tot,es podia gaudir d'una vida fàcil, regalada, si s'escollien bé lesamistats... i els amors. Amami, Alfredo, amami ens remet, .bviament, a La Dame aux Camélias, de Dumas, i a La Traviata, de Verdi. Leshist.ries d'amor són universals, eternes. Poden passar a París, podenpassar a casa nostra, al segle xix, al segle xx o en el futur. L'Amor(en majúscula, si us plau) no sap d'èpoques, ni de condicions socialsni d'orientacions sexuals. L'Amor és cec i, sovint, ens fa ensopegar i prendre mal. Aix. és el que els passa als amants de l'obra, Edgar, un pintor d'èxit, mantingut d'un acabalat home de negocis, i Jacob, unjove que tot just comença a descobrir el món. Quan es té tot encontra, es pot lluitar o rendir-se. Per amor, es pot renunciar al'amor?, es pregunten els protagonistes. Que cadascú trobi en simateix la resposta mentre escolta... "Amami, Alfredo, amami quanto iot'amo. Addio!"
