Španělština
En el marc de la Catalunya de mitjans segle XIX, compromesa en la lluita general entre liberalisme i absolutisme, la recuperació de la universitat barcelonina permet, a l'emergent burgesia catalana, establir un programa de recuperació dels estudis superiors enfaixats per les normatives restrictives dels governs liberals, que mantenen una orientació centralista de la instrucció pública, i de la resta d'instruments polítics. Llorens es mantingué sempre en l'estricte compliment de la seva missió professional: formar el jovent universitari en els coneixements de la filosofia -sobretot l'escocesa del sentit comú-, perň també en els aspectes čtics i morals, despertant el que per Llorens era el quid de la Filosofia: la conscičncia. Vinculat amb el naixement de la Renaixença catalana, algunes de les persones que més tractŕ el filňsof, i sobre les que influí decisivament, van ser Manuel i Pau Milŕ i Fontanals, Joan Mańé i Flaquer, Mariŕ Aguiló, Josep Maria Quadrado i Joaquim Roca i Cornet. Llorens, persona escoltada i respectada pels seus contemporanis, tingué dos alumnes especialment reconeguts en els ŕmbits culturals catalŕ i espanyol, Josep Torras i Bages i Marcelino Menéndez Pelayo.
