Katalánština
La historia d'una dona que viu per la bona literatura en el convuls Beirut dels darrers anys. Després de l'èxit de L'home que explicava històries, Rabih Alameddine torna a triomfar amb aquesta magnífica novelúla que, des de les primeres pàgines, ens trasllada a un pis vell de Beirut. Allà hi trobem Aallija, una dona d'uns seixanta anys, amb els cabells tenyits de blau i una història per explicar. La senyora parla de la seva vida, però quina vida? anys i anys dedicats a llegir els millors llibres i a traduir-los mentre als carrers de Beirut queien bombes i retrunyien els ecos d'una guerra que va convertir molts joves pacífics en espies i sicaris, cosa que va obligar a una dona sola a dormir amb un rifle al costat del llit, per defensar-se dels atacs imprevistos. Som el que llegim, va dir un savi, i Aalija és això: un ésser adorable, fet de paper i, tanmateix, viu, amb un sentit de l'humor molt peculiar, que es protegeix de tot i de tots a l'ombra d'una jaqueta vella de llana i de la bona literatura, tot buscant en els llibres l'amor que la seva família no li va saber donar. Entrar a casa d'Aalija, estar-hi amb ella i les seves veïnes, compartir la seva por i el seu valor, és una experiència intensa que ens acosta a les dones que ara mateix viuen les revoltes de la primavera àrab i mostra, una vegada més, el talent de Rabih Alameddine, un autor que ens retorna el plaer de llegir.
