«Només m'interessa una vida finita, inquietant i contingent, senseveritats absolutes, sagrades o incondicionals. Un escenari en constant formació, transformació i deformació. Una vida creadora d'un mosaicen qu? les peces no encaixen, sense centre ni síntesi.»En aquest segon lliurament dels seus Fragments filos?fics, el fil?sofi escriptor Joan-Carles M?lich reflexiona a fons sobre la condiciócontingent, incerta i finita de l'ésser hum? a partir del que anomenauna filosofia liter?ria: una filosofia que recorre més a les imatges i figures de la ficció que als conceptes i categories de la metafísica. Es tracta d'un pensament del singular, el temps, les situacions i les relacions. I és que parlar de la prosa vol dir -segons Milan Kundera- parlar del car?cter concret, quotidi?, corporal, de la vida.