Katalánština
Aurora Bertrana, amb les seves paraules, va fer el món més petit. LaPolin?sia era un indret remot, perdut, inimaginable, fins que ella hiva estar. Fins que aquesta periodista va salpar a Papeete i vacomençar a enviar les seves cr?niques d'Oceania cap a Espanya. Va sera finals de la d?cada de 1920. Bertrana, de trenta-quatre anys, vaarribar a aquell indret ex?tic, absolutament desconegut i, durant tres anys, es va dedicar a descriure la seva naturalesa i a escriure sobre la seva gent. Parlava sobretot de les dones, dels matrimonisforçosos, de la maternitat sense contractes, de la sexualitatalliberada. Viatjava perqu? buscava i perqu? fugia alhora. Des que era una nena, llegia d'amagat a la biblioteca del seu avi: amb el pobleno en tenia prou. Escapava d'una vida que la seva mare va pensar per a ella quan li ensenyava a cosir, a brodar i a fer puntes perconvertir-la en una senyoreta com cal.<,br>,<,br>,
