Španělština
«Mai no volguérem veure ni creure que encet?vem l'exili dels pobres,dels vençuts. L'exili havia de durar més d'un quart de segle. No hosospit?vem. En la nostra ?ptica era una pausa, un rep?s en el camí iaix? ens impedia assumir la condició de refugiats i combatents.» Enles acaballes de la Guerra Civil espanyola, mig milió de republicansvan haver de creuar la frontera pels Pirineus. Les autoritatsfranceses, desbordades per l'allau de persones que demanaven ajudahumanit?ria, van confinar-los en improvisats camps de concentració.Com si fossin presoners, i no exiliats.A Quan érem refugiats, Teresa P?mies ens explica el viatge cap a laincertesa, llarg i dolorós, que va iniciar ella mateixa al camp derefugiats de Magnac-Laval. El seu testimoni punyent ens recorda quenosaltres també vam ser, fa no massa temps, víctimes de la trag?dia de l'exili forçat. Records dolorosos i imprescindibles d'una de les gran autores de la literatura catalana del segle XX, una veu querepresenta tota una generació que va triar el compromís polític davant de l'adveniment del feixisme. Un obra cl?ssica que recuperem perqu?ens ajuda a posar-nos en la pell de les persones que, malauradament,també avui es veuen obligades a fugir de casa seva. Com vam fernosaltres quan érem refugiats.
