Katalánština
Quiet cobreix set anys en la vida del nostre fill Lluís Serra Pablo,?lies Llullu, que va néixer amb una greu encefalopatia que la ci?ncianeurol.gica encara no ha estat capaç de definir. El Lluís és el nostre segon fill. Té unes necessitats una mica peculiars, per. aix. noméssignifica que estem més pendents de la seva fragilitat. A Quiet, hebuscat una forma narrativa d'explicar l'ambivalent estat emocional que provoca tenir un fill que no progressa adequadament. Un estat sovintexposat als fiblons del dolor, per. en el que predomina la joia i uncert embadaliment. M'ha semblat que la millor manera de fer-ho erarescatar escenes concretes fixades en la mem.ria i posar-les enmoviment. Records refulgents. I he pret?s, alhora, compondre unmirall. Dorian Gray va vendre l'?nima al diable per poder ser, més que immortal, invariable, mentre els estralls del temps anaven canviantl'aspecte del retrat invisible que havia amagat al soterrani. Aquí elprocés s'inverteix. Tots els que ens mirem una mica a fons en aquestmirall envellim d'una manera diferent. Si Dorian Gray hagués conegutun llullu no s'hauria conformat mai de la vida amb la invariabilitatdels presumptes immortals. Hauria apr?s a mirar en comptes de volerser mirat. A envellir. Molt probablement no hauria volgut serretratat, sinó retrat.Qui no sap no oblida.Quiet cobreix set anys en la vida del nostre fill Lluís Serra Pablo,?lies Llullu, que va néixer amb una greu encefalopatia que la ci?ncianeurol.gica encara no ha estat capaç de definir. El Lluís és el nostre segon fill. Té unes necessitats una mica peculiars, per. aix. noméssignifica que estem més pendents de la seva fragilitat. A Quiet, hebuscat una forma narrativa d'explicar l'ambivalent estat emocional que provoca tenir un fill que no progressa adequadament. Un estat sovintexposat als fiblons del dolor, per. en el que predomina la joia i uncert embadaliment. M'ha semblat que la millor manera de fer-ho erarescatar escenes concretes fixades en la mem.ria i posar-les enmoviment. Records refulgents. I he pret?s, alhora, compondre unmirall. Dorian Gray va vendre l'?nima al diable per poder ser, més que immortal, invariable, mentre els estralls del temps anaven canviantl'aspecte del retrat invisible que havia amagat al soterrani. Aquí elprocés s'inverteix. Tots els que ens mirem una mica a fons en aquestmirall envellim d'una manera diferent. Si Dorian Gray hagués conegutun llullu no s'hauria conformat mai de la vida amb la invariabilitatdels presumptes immortals. Hauria apr?s a mirar en comptes de volerser mirat. A envellir. Molt probablement no hauria volgut serretratat, sinó retrat.
